Vés al contingut
La sala llarga de la Casa Fontcuberta, amb l’aranya encesa i el terra d’escacs

La casa

Casa Fontcuberta

Una casa senyorial del carrer de la Riera, amb petjades romàniques, gòtiques i barroques. A la planta noble, entre pintures del segle XVIII, hi ha el VIA.

Història

Una casa amb història

La Casa Fontcuberta —també coneguda com a Casa Fontcoberta o Casa Bassols— és un dels edificis senyorials del centre històric de Vic i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. A la planta noble s’hi conserva una finestra romànica de tres arcs i, al segon pis, una finestra gòtica.

Cap al 1780, el propietari, Miquel Fontcoberta, va fer decorar diverses sales amb pintures de Francesc Pla, el Vigatà, un dels grans pintors catalans del segle XVIII. Al saló principal, les escenes s’inspiren en les Metamorfosis d’Ovidi: la caiguda de Faetont, Perseu i Andròmeda, Píram i Tisbe.

Més endavant la casa va ser de la família Bassols, i el 1930 hi va néixer l’escriptora Maria Àngels Anglada. La façana del darrere dona, precisament, a la plaça que porta el seu nom.

Pintura mural mitològica de Francesc Pla damunt d’una porta
c. 1780

Pintures murals

De Francesc Pla, el Vigatà.

BCIL

Patrimoni protegit

Bé Cultural d’Interès Local des del 2011.

1930

Maria Àngels Anglada

L’escriptora va néixer en aquesta casa.

Fotografies

La casa, de prop

La sala de les pintures
Llum i sostres pintats
L’escala i el rellotge del rebedor
Pintura mural de Francesc Pla
Sofà entapissat al rebedor
Portes de la planta noble
Taula entre pintures
Mirall daurat
Retrat a la sala
Llum de branques
L’entrada del VIA
Entapissat de damasc

Les sales

Una casa per celebrar

El VIA ocupa la planta noble: la sala de les pintures, la sala llarga i espais més reservats per a grups i celebracions privades. Explica’ns quants sereu i et proposarem la sala que us vagi millor.

Fonts: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Casa Bassols o Fontcoberta); Àngels Coll, «Francesc Pla, el Vigatà, i la decoració de la casa Fontcoberta de Vic», Locus Amoenus, 5 (2000).